M’interessa l’estricta relació del binomi home - cosmos i, més concretament, la insignificança de l’un davant l’altre. La relativitat de les referències mútues inexistents i la percepció cognoscitiva nul·la del primer respecte el segon. Acceptant aquesta minusvalidesa humana, pretenc establir una ironia sincera, i alhora abstracta, entre els dos. Certes realitats astrals ridiculitzen l’escala humana i assignen a l’espectador la tasca d’interpretar la dimensió o proporció del fragment d’univers que conté l’obra. Aquesta porció, inintel·ligible, s’ha d’acceptar enfront d’un altre ordre superior, si bé permet imaginar contextos o determinats submóns que no es troben en l’enquadrament escollit i que orbiten al voltant de l’obra, i romanen, latents, en la retina del receptor. Extensiones il·lustra aquest concepte abstracte i estocàstic característic del fragment còsmic, mentre que Hiperrealismo abstracto, mitjançant l’ús del títol com a inducció al significat formal de la proposta, i Abstracciones habitadas, apartat en el qual apareix l’escala humana com a reveladora de proporcions i ubicacions contextuals, atenen una disminució del vertigen implícit al desconeixement i a la manca de referències. A Pintura orgànica desapareixen els contorns geomètrics concrets o precisos, i se segueixen formes més properes a estructures meteorítiques o volcàniques que inicien un procés de desintegració progressiva. Bricks on the wall, aborda el format de gran mesura mitjançant composicions de mosaics els fragments dels quals, en si mateixos, podrien constituir composicions autònomes. L’obra adquireix, d’aquesta manera, un aspecte ultra divisible i potencialment dispersable.